De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional. Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc, L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social. Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan: El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L’íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949).