la Ginebrosa

Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.

És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí. El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar. El regadiu (228 ha), on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat (150 ha), ordi, alfals, patates i llegums. Al secà hom conrea cereals (170 ha), ametllers i, sobretot, vinya (1 100 ha) i oliveres (500 ha). Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura (oli, farina); hi havia hagut tradicionalment indústria tèxtil (lli i llana). La vila (317 h agl i 33 diss [1981]; 702 m alt) és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. El parlar té algunes característiques de transició, similars a les d'Aiguaviva de Bergantes. Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol.