Fou diputat, ministre i primer ministre (1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14); representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres. Promulgà una legislació laboral progressista; equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la col·laboració amb els catòlics (1913). En política exterior declarà la guerra a Turquia (1911) i ocupà Tripolitània (1912). Tornà a la presidència del consell (1920-21), però fou arrossegat per la crisi postbèl·lica.