Gran impulsor de l’occitanisme, fundà amb C. Soula la revista Oc (1923) i fou un dels artífexs de la Societat d’Estudis Occitans. Fruit de la seva acció fou després l’Institut d’Estudis Occitans, del qual, però, se separà el 1964 per raons d’orientació. El 1928 realitzà, juntament amb J. Carbonell i Gener, el famós número de l’Amic de les Arts sobre la poesia occitana. Poeta ell mateix, publicà en gascó el recull Signes (1960) sota el pseudònim de Delfin Dario.