Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1919), de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista. Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919), Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó (1920) i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà.