Es doctorà en dret (1897) i en farmàcia (1911). Participà en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya. Fou president (1928) de la Federació Agrícola Catalanobalear. Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat (1924). És autor de novel·les (El meu amic Modest, 1933) i de tractats (Vocabulari català d’agricultura... i La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones). Dirigí des del 1918 la Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.