La capital és Glarus (5 600 h [est 1994]). És una regió muntanyosa que comprèn la conca del riu Linth i els seus afluents, fins al llac de Wallensee. El relleu és format per un seguit de cadenes calcàries que separen la vall del Linth de la de l’alt Rin i que culminen en el Tödi, amb 3 623 m d’altitud. La població, de llengua alemanya, hi és escassa i es manté pràcticament estacionària. En l’agricultura, predominen el farratge i les pastures, base d’una important ramaderia bovina. L’economia es basa, però, en una indústria tèxtil de llarga tradició. És important la producció d’energia hidroelèctrica. El centre principal és Glarus. Originàriament de població rètica, al s. VII fou colonitzat per alemanys. La vall del Linth, centre del territori, depengué fins el 1395 del monestir de Säckingen. Sotmès als Habsburg el 1288, el 1352 Glarus s’uní a la Confederació, de la qual esdevingué ple membre el 1473. Al s. XVI la majoria de la població s’adherí a la reforma, i fins el 1837, que entrà en vigor la primera constitució, les diverses confessions visqueren sota jurisdiccions separades.