Diplomàtic de professió, recorregué diversos països. Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià (també la novel·la Les Pléiades, 1874), però l’obra que el féu famós és l'Éssai sur l’inégalité des races humaines (1853-55), on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització. A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca (o ‘ària’, com ell l’anomenà). Tot i el seu caràcter pseudocientífic, aquesta doctrina tingué una àmplia difusió i encara actualment constitueix la base ideològica del racisme.