Situació i presentació
El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km2, és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall (400 m a la mola de Godall). El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent. Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona.
Orogràficament, destaca la serra de Godall (400 m a la mola de Godall), alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, paral·lela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona. Hidrogràficament, el curs d’aigua més destacable és la rambla de la Galera, que en bona part fa de límit amb el terme homònim. D’altra banda, les calcàries cretàcies que integren el rocam de la serra són molt permeables i és molt important la circulació subterrània. En són manifestacions els avencs, les coves i les fonts. Entre d’altres podem esmentar la font de Cap d’Àsens, al sud-est, i les dues de l’Arboç, al nord-est, en un lloc d’aplecs i d’abeurar els ramats. En definitiva, però, el terme és força sec, malgrat que hi ha diversos torrents que es formen o que recullen les aigües de la mola de Godall, com el barranc de la Serra de la Galera i el torrent de Godall, que vessen per la dreta a la rambla de la Galera i els de l’Arboç, el de la Gralla, el de Cap d’Àsens i el del Toll Roig.
Respecte als agents biogeogràfics, quant a la configuració del terreny, la mola càrstica de Godall, amb roques calcàries dures i grisoses, alterna amb llits margosos i presenta capes de lignits relacionats amb les aigües somes de la fi de l’era secundària. D’altra banda, la vegetació potencial que hi predominaria seria la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), tot i que en alguns sectors de muntanya, situats a migdia del terme, hi hauria un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).
El municipi comprèn el poble de Godall. La masia i antic poble de Merades, del qual Madoz el 1847 parla com d’un poble destruït, és situat al sud-oest del terme, prop de la carretera d’Ulldecona i l’antic lloc de la Vallmesquida, al qual fou atorgada una carta de poblament el 1238, avui sembla força difícil de localitzar. Madoz ja no en parla i tampoc no és mencionat al cens del 1860.
Godall es comunica amb Ulldecona per carretera local, la mateixa que, en direcció contrària, mena a la Galera, per on enllaça amb la de la Sénia a Tortosa. Altres vies menors complementen les comunicacions, i enllacen amb els termes veïns.
El topònim de Godall apareix als documents antics de diverses maneres: Quodar, Godayr, Godayl, Goday, Godai i Gudal, la qual cosa demostra que el topònim era el mateix, i amb la mateixa pronúncia que l’actual.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (godallencs) es remunten al fogatjament del 1380, quan s’assenyalen 16 focs a Godall, els mateixos que es registraren el 1553. L’any 1718 hi havia 162 habitants a Godall. El cens del 1830 registrà 810 h, xifra que augmentà a 1.276 h el 1842. Al llarg d’aquest segle, hom observa que la població creixé moltíssim. Aquest ascens encara es constatava el 1860, amb 1.774 h. En aquest any, a més de registrar 336 cases habitades al cap de municipi, hi havia una fàbrica d’aiguardent anomenada la Clàpia, el Mas del Pla, el Mas del Rei, els Masets i dues petites caseries amb tres cases cadascuna, la del Mas de Merades i la Masia de Montanets. A partir d’aquest moment i fins al tombant de segle es produïren algunes oscil·lacions demogràfiques, tot i que fins els anys trenta la població es mantingué aproximadament sobre els mil set-cents habitants. Fou després que s’inicià una progressiva disminució de població, la qual des del 1975 ha sofert petites davallades, en bona part a conseqüència de la manca de dinamisme dels sectors econòmics. El 1991 la població era de 763 h, que havien baixat a 713 h el 2001, si bé el 2005 la població ascendia a 749 h.
La principal activitat econòmica del terme és l’agricultura, dedicada sobretot al secà. En sectors com la mola de Godall, on el desnivell de les terres és considerable, s’hi han hagut de construir feixes i fer marges esglaonats per tal d’aprofitar el terreny. El principal conreu és l’olivera, arbre que predomina en el paisatge tradicional de Godall, tot i que de vegades s’hi havien anat combinant altres conreus, com els garrofers i la vinya. Aquesta s’havia guanyat la fama merescuda de donar el millor vi de la comarca, però pràcticament ha desaparegut, com el garrofer. Més modernament s’han introduït conreus d’arbres fruiters, principalment cítrics (mandarines i taronges), ametllers i presseguers, aquests regats amb aigües subterrànies. D’altra banda, hi ha un poc rellevant conreu d’hortalisses.
La ramaderia té força importància dins del conjunt de les activitats primàries del terme. Destaca l’aviram i el sector porcí, tot i que també hi ha bestiar oví, boví i cria de conills.
La indústria ha tingut poc desenvolupament al terme. Existí al poble una indústria embotelladora de vi gasificat, de força producció, però que ocupava molt poca gent. També temps enrere s’havien explotat pedreres en alguns llocs de la serra, i durant un temps es va extreure argila al lloc conegut com les Argiles. També als anys quaranta hi va haver un intent d’explotar una mina de carbó. Relacionada amb les activitats agrícoles, destaca actualment la Cooperativa Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, que realitza la transformació dels productes primaris en oli i vi, i s’encarrega de vendre adobs. Hi ha, també, una secció de fruita que disposa d’una cambra frigorífica. S’han instal·lat, a més, algunes petites indústries del sector de la fusta.
El poble de Godall
El poble de Godall (168 m d’altitud) és situat en una fondalada, solcada pel barranc de la Caldera, i als vessants propers. El nucli més antic es formà darrere l’església. A poc a poc van anar sortint altres petits veïnats o agrupacions de cases que a la llarga van arribar a ajuntar-se i formaren la població actual. El nucli urbà restà definitivament estructurat quan es va cobrir, amb una volta de més de 400 m de longitud, el barranc de la Caldera al seu pas pel poble. L’església parroquial de Sant Salvador és un edifici d’un gòtic tardà de notable harmonia interior.
El 6 d’agost, festa patronal de Sant Salvador, hom celebra la festa major, en la qual es fan corregudes de bous a la plaça, muntada només per a l’ocasió. A Godall s’ha mantingut viva la celebració del carnestoltes, fins i tot durant els anys de prohibició de la festa, i és tradició celebrar no solament el ball de disfresses, sinó també una batalla de farina. El segon cap de setmana de març se celebra la Festa de l’Oli i l’Espàrrec.
La història
Godall existia ja en temps de la dominació sarraïna, ja que el topònim apareix documentat abans de la conquesta definitiva del lloc a mitjan segle XII. Efectivament, el 1097 Ramon Berenguer III feu donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, per a quan es realitzés la conquesta de Tortosa, de la força de la Ràpita amb les viles i les masies de la seva jurisdicció, entre les quals s’esmenta Codair, a la muntanya i prop d’Ulldecona, la qual cosa, juntament amb la semblança del topònim, fa suposar la identificació d’aquesta vila de Codair amb la població de Godall. Tanmateix, Ramon Berenguer IV, conqueridor de la contrada, l’11 de desembre de 1153 feu donació de la villa que apellatur Godal, amb tots els seus termes, a Guillem de Copons, que havia estat nomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta.
Més de mig segle després de la donació a Guillem de Copons, la senyoria de Godall era compartida pels nets d’aquest personatge juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els quals el 1228 celebraren una concòrdia de partició del lloc i terme de Godall. Bayerri esmenta un document del 1297 de la ciutat de Tortosa que atorgava als veïns de Godall l’ús de les franqueses i llibertats de la ciutat i del passatge del pont de Tortosa.
L’atracció que als habitants de Godall, sotmesos a la senyoria dels Centelles, oferia la propera i nova població reial de la Galera va originar un moviment migratori vers aquesta, per sostreure’s a aquella fidelitat. Ramon de Centelles, senyor de Godall, mogué plet davant la cort reial i aquest fou dirimit l’1 de juny de 1303; en ell es confirmà el vassallatge que els habitants de Godall devien al seu senyor. El consell de la vila de Godall acceptà aquesta sentència i, com a compensació, foren ratificades als godallencs les franqueses i immunitats contingudes en els Costums de Tortosa. El 1594 Godall es va rebel·lar contra els impostos de Tortosa, però l’Audiència de Catalunya es pronuncià a favor de la ciutat.