Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat. Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal. En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía, L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa (1934), El 13.000, de la qual es feren més de 100 representacions al teatre Victòria, i La ventera de Ansó, com a coautor amb Rafael Martínez i Valls. Amb el mestre Demon escriví la partitura de La taquillera del cinema, de Gastó A. Màntua, que s’estrenà el 1931.
La seva primera relació amb el cinema consistí a tocar el piano en directe al cine Bohemia de Barcelona. Ja a l’etapa sonora s’inicià com a compositor el 1935 amb ¡Abajo los hombres! (Josep Maria Castellví), en col·laboració amb Martín Lizcano de la Rosa. En alguns films, el seu nom aparegué com a coautor de la música en el crèdits, la qual cosa dificultà delimitar-ne l’autoria. Força actiu abans de la guerra, compongué Julieta y Romeo (1940, J. M. Castellví) amb Ramon Ferrés.
Altres films seus són Incertidumbre (1935, J. Parellada i I. Socias), amb A. Matas; Usted tiene ojos de mujer fatal (1936, J. Parellada), amb Muller i Julio Murillo; La Farándula (1936, A. Momplet), on compongué diversos números musicals; La linda Beatriz (1939, J.M. Castellví); La doncella de la duquesa (1941, G. Delgràs); La madre guapa (1941, F. de Pomés); Pilar Guerra (1941, F. de Pomés); i El sobre lacrado (1941, F. Gargallo). Després la seva activitat anà minvant.