La capital és Goiânia. El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas, de 500 m d’altitud mitjana (cap al S el relleu és molt més elevat). El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades. Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C. Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins. El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana. L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil (826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960), bé que manté una densitat inferior a la mitjana del país (13 h/km2 [est 1996]). Al seu territori s’instal·là la nova capital del Brasil, Brasília, amb el seu districte federal autònom. Produeix tabac, arròs, blat de moro, cafè i cotó. Hi ha ramaderia bovina i porcina. Té recursos minerals, mal explotats (quars, titani, níquel, mica, amiant, etc). El 1988 la part N se'n separà per a constituir l’estat de Tocantins.