Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brussel·les. Situat, juntament amb G.Lukács i H.Lefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura. Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie (1952; traducció catalana, 1966), Racine (1956), Recherches dialectiques (1958), Pour une sociologie du roman (1964) i Structures mentales et création culturelle (1970).