Es donà a conèixer amb Entrando en fuego; santas inquietudes de un colegial (1904) i Morbideces (1908). El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques de Pombo (1918) i La sagrada cripta de Pombo (1926). El 1937 s’establí a Buenos Aires. A Ramonismo (1927) definí una estètica pròpia, un dels principals elements de la qual és la greguería, consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent de la realitat i que ha estat conreada a Greguerías (1917), Greguerías selectas (1919) i Novísimas greguerías (1929). Als seus relats —La malicia de las acacias (1926), Seis falsas novelas (1927), El dueño del átomo (1928)., a les seves novel·les —La viuda blanca i negra (1917), El incongruente (1922), El gran hotel (1922), El chalet de las rosas (1926), El novelista (1926), El torero Caracho (1926), El caballero del hongo gris (1928). i a la seva obra dramàtica —Beatriz (1909), La bailarina (1911). aplica el concepte de greguería a la perspectiva total de l’obra. Cal esmentar-ne també els llibres sobre Goya, Van Gogh, Oscar Wilde, Valle Inclán i Azorín, els Retratos contemporáneos (1941) i els dos llibres de memòries: Mi autobiografía (1923) i Automoribundia (1948).