Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró. Dedicat preferentment a l’aquarel·la i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió (1898), Arcashon (1901), regional valenciana (1909) i internacional de Panamà (1916). Exercí també la docència, a Manises i a València. Conreà el retrat (Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid), la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes.