Fou un dels fundadors d’El Ciervo amb el seu germà Llorenç. Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau. Publicà els assaigs de caràcter religiós: El hombre y la igualdad (1961), Examen de la democracia cristiana (1964), Todo es temporal menos Dios (1965), El mundo cambia de piel (1965), Perfil de Camilo Torres (1968) i, en català, Professió de fe en temps de crisi (1970), Catolicisme i societat capitalista: Mauriac, Greene, Böll (1973), La resposta de Dostoievski (1974), Tres poetes i Déu: Baudelaire, Unamuno i Riba (1979) i Cristianisme i conflicte social (1982). A més de la narració Un jueu de Natzaret (1966), escriví les novel·les León rugiente (1972), Desitjada Sumatra (1973) i Òpera al Paradís (1993), així com poesia en castellà, la versió catalana dels Pensaments de Pascal (1972), unes Memòries cíviques (1995) i l’assaig La Conferència Episcopal Catalana (1995).