Documentat entre el 1450 (que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal) i el 1471. Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç (Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa), l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II. El seu estil, afí al de B.Bermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica. Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’Arzila (col·legiata de Pastrana) i el retrat de la princesa Joana (Museu d’Aveiro).