Ingressà al cos oficial d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris el 1899. Fou destinat, successivament, a Tarragona, a Girona i a Osca, d’on passà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el 1905, del qual centre fou nomenat director el 1911. De la seva producció científica es destaquen El arte tipográfico en Tarragona, durante los siglos XV y XVI (Tarragona 1903), Jofre de Foxá (1267-1295) (1910), Libro de tesorería de la casa real de Aragón (Barcelona 1911-12), i, sobretot, la Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona (Madrid 1920), encara vigent. A ell es deu el descobriment del còdex de les Homilies de Beda.