Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís. El seus films, com ara L’invitation (1973), Pas si méchant que ça... (1974), La dentellière (1977, premiat a Canes), La provinciale (1980) i La mort de Mario Ricci (1982) reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país. Posteriorment rodà Orfeo (1985), adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas (1987), L’ombre (1992), on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été (1997), una història d’antisemitisme a partir dels darrers anys del ministre francès d’origen jueu Georges Mandel, Thérèse et Léon (2001), sobre el polític francès Léon Blum, La fuite de Monsieur Monde (2004), sobre una novel·la de Georges Simenon, i el film biogràfic Sartre, l’âge des passions (2006). També rodà els documentals Visages suisses (1991) i Les ennemis de la mafia (1995), i dirigí alguns episodis de la sèrie de televisió Maigret (1991-96).