Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja. Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja col·laborà a L’Esquella de la Torratxa el 1895. El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats. Col·laborà a revistes de tota mena, des de la intel·lectual 4 Gats a la xarona La Saeta. Uns dibuixos seus al·lusius a Eduardo Dato, publicats a la Il·lustració Llevantina (1900), provocaren la suspensió de la publicació.
Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire i L’Assiete au Beurre, que li dedicà dos números (1902 i 1903). Col·laborà també a revistes alemanyes, com Jugend i Simplicissimus, i es dedicà molt al dibuix de modes. El 1903, mesos després d’haver exposat al Salon de la Société Nationale des Beaux-Arts, anà a Barcelona, on exposà a la Sala Parés. El 1911 tornà de París i exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona.
Iniciada la Primera Guerra Mundial, tornà definitivament a Catalunya, ja malalt. Individualista i retret, restà cortesament al marge de les inquietuds de la Catalunya del seu temps. Bé que passà per una breu etapa en què conreà el tema social típicament postmodernista, s’abocà de seguida a un dandisme aristocràtic, que es palesava fins i tot quan representava escenes de bordell. Es caracteritzà per un sintetisme traduït en una línia segura i extraordinàriament hàbil i en uns colors plans, relacionable amb els dibuixos contemporanis de Gustav Klimt. El seu allunyament impedeix que hom el pugui considerar un típic representant de la concepció més refinada del Noucentisme.