Estudià dret a Barcelona, col·laborà en català a La Renaixença i fou membre de la societat Jove Catalunya. Acabada la carrera (1871), exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde (1887-89 i 1890-91). Participà en la fundació de l’Associació Literària (1872) i en la de la Revista de Gerona (1876), on publicà treballs sobre la guerra civil del segle XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges dels anys 1653, 1675 i 1684, la guerra de Successió, les muralles, etc.
Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich (Girona, 1878), Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (Girona, 1870), El cardenal Margarit (Girona, 1885), Reseña histórica de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (Girona, 1894), la seva obra més important, i un resum d’aquesta titulat Historia de los sitios de Gerona (Girona, 1896).