Nascuda en una família humil d’origen andalús, entrà en contacte amb l’escultura a partir del seu treball com a model de Jaume Otero i Enric Monjo, dels quals fou deixebla. El 1964 guanyà la càtedra de modelatge i composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona (primera dona catedràtica d’escultura a l’Estat espanyol). El 1968 feu la primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona. Seguidora d’un classicisme simplificat, destaquen les seves estàtues en espais públics, com ara el Sant Jordi i la seva parella, de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles Arts de Barcelona (1967), Dona amb nena i Dona amb nen (1970), al Palauet Albéniz de Montjuïc (Barcelona) i Geni de les Illes, a Palma (1983). Obtingué diversos premis, entre d’altres el Ciutat de Barcelona (1966). L’any 2006 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. També fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la National Sculpture Society de Nova York (1973).