Durant la Dictadura ingressà a Estat Català (1924), i, després del complot de Garraf (1925), fou detingut i empresonat tres anys. Fou director de “Justícia Social” i secretari de redacció del setmanari “L’Opinió” i de “La Publicitat”. El 1930 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya , de la qual fou nomenat secretari general. Regidor per Barcelona, fou detingut el 6 d’octubre de 1934. L’any 1939 s’exilià a França, on, a París, dirigí el periòdic clandestí “Catalunya”, i participà en la Resistència Francesa. Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la seva residència a Caracas. Fou membre actiu del Centre Català de Caracas, col·laborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Tornà a Catalunya el 1978. Publicà, en poesia, Paraules de combat (1964) i Resposta a dos amics (1970) i els assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Sobre biografies i altres coses (1970) i Catalunya y la Comunidad Económica Europea (1982). Fou el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930).