Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid. Col·laborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats. Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics (El general Manso, 1894; Hijos ilustres de Reus, 1899; Lo general Prim. Records de sa vida política i militar, 1907; Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX, 1909-13, recull de biografies; Bartrina, records íntims, 1911, i Zorrilla, 1912), monografies històriques (Tarragona en 1811, 1894; El periodismo en Reus, 1904; Historia de la ciudad de Reus, 1906), relacions de viatges (D’Escornalbou a Scala Dei, 1910, ampliació d’un article del 1878), proses costumistes i narracions (Les menestrales de Reus, editada ja el 1877 en castellà a Las Circunstancias; La vara de la justicia, 1884; Consuelo, 1888-89, i Episodios de mi tierra, 1893-97), poemaris (Notas perdidas, 1880, 1882; Romances de corte y villa, 1889, prologat per Frederic Soler, i Rosari del cor, 1900), i drames. Intervingué en el Centre de Lectura i en altres societats, col·laborà en nombroses publicacions periòdiques i deixà una abundant obra dispersa. Se li han atribuït, per confusió amb Francesc Grau i Elias, Els cants i planys de ma lira (1926). Era fill de Pere Gras i Bellvé (Reus 1822 – Falset, Priorat 1882), autor d’estudis sobre la història de Reus i d’obres teatrals i de poesies en català.
Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.