Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí. El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència. El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella, on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts. El Consell de Cent i la Generalitat feren cremar públicament el llibre, i Grases fou destituït de tots els seus càrrecs i li foren confiscats els béns.