Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada (1885). Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa (1891), actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural. Féu altres obres a Madrid (com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro) i a Zestoa; tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria (1902), únic edifici estructuralment modernista de Madrid. Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid.