Estudià dret a València i a Barcelona. Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1901), que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho (1903), escrita en col·laboració amb Adrià Gual. La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència: Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El hijo pródigo (1918) i, sobretot, El señor de Pigmalión (1923); les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera estrenada també en txec, a Praga. Tingué diversos càrrecs diplomàtics, entre els quals el d’ambaixador de la República Espanyola. Després de la Guerra Civil, s’exilià a l’Argentina, i fixà la seva residència a Buenos Aires. Hi féu col·laboracions a Argentina Libre i a España Republicana. Home entregat a les lletres, rebé una pensió de la Societat General d’Autors de l’Argentina. Escriví també assaigs com Unamuno y la España de su tiempo (1946) i Don Juan en el tiempo y en el espacio (1953).