Estudià a París, i fou creat cardenal diaca (1198) i cardenal bisbe d’Òstia (1206) pel seu parent Innocenci III. Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239. Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal. Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals. Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença. D’acord amb Ramon de Penyafort i el rei Jaume I, introduí la inquisició a Catalunya. Continuà la política teocràtica d’Innocenci III.