És situada en un encreuament de valls: la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine; i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat. El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais. La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals: turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques. També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de cuir i ciment. Té aeroport internacional. És un centre de recerca nuclear. Centre d’ensenyament superior: Université de Grenoble, fundada el 1339. També és un centre turístic. Entre els monuments hi ha la catedral (segles XII-XIII), el palau de justícia —antic palau dels Delfins—, renaixentista, i importants obres actuals, com la casa de la ciutat (1967), de Maurice Novarina i Jean Prouvé, i la ciutat olímpica de Novarina mateix (1967-68).
Vista de Grenoble
© Indre Velaviciute