El seu pare, natural de Blottendorf (Bohèmia), era representant de cristall i de porcellana a Barcelona. Freqüentà Llotja (1850-57), on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma. Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans (retrats dels seus pares, 1854; Barcelona, col·l Grenzner-Martinell) i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859. Anà a Cuba, on excel·lí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats; féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca, amb apunts típics de la inquietud del viatger romàntic. Tornà a Barcelona, casat i enriquit, i continuà fent viatges per la península i per Europa (1873). Contra el que ha estat dit, bé que fou amic de Joaquim Vayreda, no pintava amb ell ni morí a Olot. El seu germà Carles Grenzner i Fellner , radicat a Madrid, fou un notable constructor de rellotges d’estil Imperi.
Autoretrat Eduard Grenzner
© Fototeca.cat
Pintor.