Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans (1598). Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia (1607). Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians. La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht (1618) determinà la seva condemna a presó perpètua. Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis, la seva obra més famosa. Ambaixador de Suècia a París (1634-45), morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges. La seva figura és important per les considerables aportacions que feu al dret internacional, sobretot pel que fa a les seves idees sobre l’ordenament jurídic de la guerra. Postulà, com a pressupòsit necessari per a la pau entre els estats, una entesa jurídica que havia de tendir a una pau religiosa fonamentada en la civilització cristiana.