Pintor de cambra (1508-25) de l’arquebisbe elector de Magúncia, per raó de la seva inclinació a les doctrines luteranes es traslladà a Halle (1527). La crítica ha discutit la seva formació artística (H.Holbein, Bosch) i la relació amb els seus contemporanis (Dürer). Bé que són escasses les seves obres identificades, conegué l’art italià renaixentista, cosa que hom denota en alguns fons arquitectònics de les seves obres; la seva pintura és arrelada en el gòtic alemany (Jan Polack, Hans Burgkmair). El seu estil es manifesta plenament en el retaule d’Isenheim (1513-15), una de les obres més expressionistes de tot l’art cristià. El modelatge de les figures, basat en el color i la llum, fa ressaltar les articulacions dels membres; llur gesticulació palesa tot el sentiment interior.