Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris (Bilbao, 24 de desembre de 1922), que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin. Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta. El 1924 s’integrà al PCE (Federació Comunista Catalanobalear).