Titulat el 1905. Gendre i col·laborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana. El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona. Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa (1909), i el 1910, amb Alexandre Soler i March, el del Mercat Central de València (acabat el 1928). És autor de nombrosos edificis de Barcelona. Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1939-43). Com altres arquitectes modernistes, feu també projectes de mobiliari.