Filla de Josep Gudiol i Ricart, formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família. Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper. La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat. Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès. Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’URSS i el Canadà. Fou primer premi internacional de dibuix Fundació Ynglada Guillot, de Barcelona. Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a Madrid, Bilbao, Johannesburg, Flint, Montréal, etc, i també a la seu del Comitè Olímpic Internacional, a Lausana. El 1980 realitzà un monumental Sant Benet per al monestir de Montserrat i el 1981 ingressà a l' Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, la primera dona membre d’aquesta institució, de la qual el 2007 va ser nomenada supernumerària. Entre molts altres reconeixements, va rebre la clau de Barcelona (1985), el premi Quadern de la Fundació Ars de Sabadell (1991), i el 1998 la Creu de Sant Jordi de Barcelona. Va ser també senadora del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (2004).
Montserrat Gudiol
Pintora.