Fill d’un emigrant català. El 1835 anà a Barcelona, on es doctorà en lleis (1838). El 1848 es casà, malgrat una gran oposició de la família reial, amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís, que fou privada dels seus títols i drets al tron. Desterrat a França, conspirà a favor d’Espartero i O'Donnell. El 1854 secundà la revolta de Valladolid, d’on més tard fou diputat a corts. El 1856 emigrà a França amb Castelar i Prim i intervingué en els esdeveniments polítics de després de la revolució del 1868. Després de la pau de Zanjón (1878) fou elegit senador per la Universitat de l’Havana. Entre les seves obres literàries hi ha Leyendas de Montserrat (1866), Les amours d’un nègre, Leyendas americanas (1856), etc. Al seu fill Fernando Güell y de Borbón (Valladolid 1851 — ? 1936), li fou concedit (1877) el marquesat de Güell. El seu germà Joan Güell i Renté (l’Havana 1815 — 1875) també estudià a Barcelona i fou poeta, periodista i polític progressista.