Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell. Poc abans del 1199 succeí el seu pare en els vescomtats. Preveient que Ermengol VIII d’Urgell moriria sense descendència masculina, intentà d’assegurar-se l’ajut del rei Pere el Catòlic per tal d’ésser reconegut successor en el comtat. Ermengol assolí de fer canviar de parer el rei i aquest prometé de protegir els drets de la seva muller Elvira de Lara i de la seva filla Aurembiaix. Mort el comte Ermengol (1208), Guerau de Cabrera envaí els seus dominis, però, batut per les hosts reials, hagué de retre's al castell de Llorenç (1211) i fou dut pres a Jaca. Aprofitant la confusió que es produí amb la mort del rei a Muret (1213), entrà novament al comtat d’Urgell i se n'apoderà. Els consellers de Jaume I reconegueren aquell estat de coses i el 1220, morta la comtessa Elvira, li fou ratificada la possessió del comtat d’Urgell fins que no la reclamés Aurembiaix, que mentrestant s’havia casat amb Àlvar Pérez de Castro, cunyat de Guerau, i residia a Castella, en el qual cas hauria de sotmetre's a la decisió judicial de la cort reial. Guerau governà el comtat fins el 1226, any que ingressà a la milícia del temple; professà al castell de Gardeny i féu donació a l’orde del castell de Mediona. El 1205 s’havia casat amb Elo, filla de Pero Fernández de Castro; en morir deixà el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger a Ponç I; el vescomtat de Cabrera a Guerau V, i d’altres possessions i béns a Àlvar i Roderic, fills seus.