Actuà durant llarg temps en col·laboració amb la seva mare i els seus germans Sunifred II, Oliba I i Miró II. Fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon en una església preexistent obtinguda per permuta amb el bisbe de Girona Gotmar. Pel febrer del 952 visità a Reims el rei Lluís IV i n'obtingué dos preceptes: un per al monestir de Camprodon i un altre sobre l’adjudicació dels béns del vescomte Unifred, culpable de traïció. Llavors degué prestar homenatge al rei de França i fou el darrer comte català que ho féu. Un clergue, Adalbert, i els seus parents promogueren una revolta contra ell i, havent-li assaltat el castell, Adalbert el matà. El comtat passà al seu germà Sunifred II de Cerdanya.