Era fill del comte Guifré II, que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous. El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell. Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona. És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament excomunicat. El 1077 interrompé el concili de reforma reunit a Girona. S'interessà per la treva de Déu, que proclamà en els sínodes narbonesos del 1043 i del 1054, i per la reforma cluniacenca.