Guillem de Balsareny

(Balsareny, Bages, aprox. 1010 — Ripoll, Ripollès, 1076)

Bisbe de Vic (1046-74).

Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora. Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca. Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba. A la mort d’aquest (1046), fou elegit bisbe de Vic. Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny. Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner. Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebel·lió de Mir Geribert el 1052. Anà a Roma, proclamà una pau i treva i consagrà el monestir de Sant Pere de Casserres i altres esglésies del seu bisbat. Per pressions de consciència, segurament per una simonia inicial, feu testament i renuncià el bisbat el 1074. Es retirà al monestir de Ripoll, on morí.