Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí (1925-36) i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya. Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit (1932), en presidí la Federació de Barcelona Ciutat (1934-39), i durant la Guerra Civil de 1936-39 fou delegat a la Junta de Seguretat de Catalunya (1936-37).
Exiliat, s’establí a Montpeller, on des del 1940 fou membre organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Amèrica i Europa i, del 1954 al 1978, editor de la revista catalanooccitana Vida Nova. L’any 1983 rebé la Creu de Sant Jordi. Hom edità pòstumament (1988) les Memòries d’un militant catalanista. La seva documentació personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.