La capital és Sant Sebastià. Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès. A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries són poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès. A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats (Aizgorri, 1.544 m). El clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l’any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8°C i la del més càlid de 15,1°C. La mitjana de precipitacions anual és de 1.506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats. Té una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s’ha quasi quadruplicat des del començament del segle XX (195.000 h [1900]), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Les indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d’armes i la d’arts gràfiques. L’agricultura consisteix sobretot en l’obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis.
La història
Fins a la baixa edat mitjana es mantingué virtualment independent, per l’equilibri d’influències navarresa i castellana, bé que des del 1206 (regnant Alfons VIII) passà a formar part de la corona de Castella. Amb tot, protegí la seva autonomia i conservà la potestat de signar pactes (treva de Londres, 1351). Guipúscoa fou escenari de les lluites entre gamboïns i onyasins i entre aquests i els navarresos. Els Reis Catòlics hi enviaren un corregidor el 1480, però encara el 1483 els guipuscoans firmaren un pacte amb Anglaterra. Llur participació en la conquesta americana fou important; la introducció del conreu del blat de moro transformà l’economia pecuària. L’impuls econòmic del segle XVII, amb l’establiment a Caracas de la Reial Companyia Guipuscoana i la fundació de la Societat Econòmica del País Basc, no s’ha deturat, i avui Guipúscoa és una regió molt industrialitzada i amb un nivell de vida molt elevat. En el curs del segle XIX perdé quasi totalment els seus drets forals (règim duaner, el 1841; autonomia política, el 1876). L’any 2011 el parlament espanyol aprovà el canvi de denominació oficial del castellà (Guipúzcoa) al basc (Guipuzkoa).