Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona. A la mort del seu pare (1014) i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041. Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de la Portella (Berguedà) l’any següent. Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell; féu apedregar el palau comtal des de la seu i afavorí la revolta de Mir Giribert, cosí germà seu; però, reconciliat amb el comte, formà part del tribunal que el jutjà (1052). Aconseguí d’acabar i de consagrar (1058) la catedral romànica, moment en què ‘Alī Iqbāl al-Dawla, rei de Dénia, li sotmeté les comunitats cristianes de Mallorca i de Dénia.