Pare del també actor Enric Guitart i Matas, el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona. D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans (Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc.) i estrangers (Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc.). Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau (1890-95) i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. També dirigí el Teatre de les Arts (1904-05) i la companyia del Foment del Teatre Català.
A diferència de la seva activitat escènica, que abraçà cinquanta anys, les seves intervencions en el cinema foren escasses: Terra baixa (1907, Fructuós Gelabert); Guzmán el Bueno (1909, F. Gelabert i Enric Giménez); El cuervo del campamento (1914, F. Gelabert i Josep de Togores) i Sueño y realidad (1919, Baltasar Abadal).