Format a Itàlia, dirigí el seu primer film, Historias de la Revolución (1960), just després de l’adveniment castrista. La seva obra es caracteritza per un cert sentit de l’humor corrosiu i crític des d’una perspectiva socialista: Las doce sillas (1962), Cumbite (1964), Muerte de un burócrata (1966), Memorias del subdesarrollo (1968), Una pelea cubana contra los demonios (1970), La última cena (1973), Los sobrevivientes (1979), Hasta cierto punto (1983), Cartas del parque (1988) i, en col·laboració amb J.C. Tabío, Fresa y chocolate (1993) i Guantanamera (1995).