Metge pediatre (1953), ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments (1962-65, 1973). Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986. Fou diputat al Congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat de Catalunya (1977-80), diputat al Parlament català a les legislatures de 1980 i 1984, i diputat al Parlament Europeu per la coalició Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya, integrada en el grup Esquerres Europees en les eleccions de 1987, 1989 i 1994. El 1995 ocupà la tercera vicepresidència del Parlament Europeu. En les eleccions europees del 1999 fou el cap de llista de la candidatura Els Verds-L’esquerra dels pobles, però no aconseguí ésser reelegit. El 2006 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Fou popularment conegut per ‘El Guti’.
Antoni Gutiérrez i Díaz
© ICV
Polític.