Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se. Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid (1934), edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” (1939) de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte—. Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire (1941-49), Palau March a Palma (1942-45)—. Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid (1954)—. Féu diverses aportacions referents a les circulacions vertical i horitzontal en els edificis i noves modalitats de dúplex. Popularitzà les terrasses en l’arquitectura de Madrid.