Es dedicà al periodisme. Autor d’assaigs i de narracions, es destaca sobretot com a poeta: Venezianisches Credo (‘Credo venecià’, 1945), Merseburger Elegie (‘Elegia de Merseburg’, 1950), Lied der Jahre (‘Cant dels anys’, 1962) i Gast der Elemente (‘Hoste dels elements’, 1972). Traduí L’Atlàntida de Verdaguer (1962).