Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers (1951-58) i presidí la comissió executiva de la CEE (1958-67), però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle. Fou president del Moviment Europeu (1968-74) i membre del Bundestag (1969-72). Formulà l’anomenada doctrina Hallstein: el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya. Aplicada a Iugoslàvia (1957) i a Cuba (1963), fou substituïda des del 1970 per l'Ostpolitik.