Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient; aquest, principi creador del món, és irracional (com la voluntat segons Schopenhauer), però esdevé conscient al final de l’evolució històrica. Escriví Philosophie des Unbewussten (‘Filosofia de l’inconscient’, 1869), Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer (‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869) i Die Religion des Geistes (‘La religió de l’esperit’, 1882).