Conreà poesia, drama i novel·la. Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal. La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble. De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang (‘Abans de l’alba’, 1889), Die Weber (‘Els teixidors’, 1892; traducció catalana de Carles Costa i Josep M.Jordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971), Hanneles Himmelfahrt (‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893), Die versunkene Glocke (‘La campana submergida’, 1896; traducció catalana de Salvador Vilaregut), Der Biberpelz (‘La pell de castor’, 1893), Der arme Heinrich (‘El pobre Enric’, 1902; traducció catalana de Marc-Jesús Bertran) i Der Ketzer von Soana (‘L’heretge de Soana’, 1918). Li fou concedit el premi Nobel el 1912.
Gerhart Hauptmann
© Fototeca.cat
Dramaturg alemany.